Dones periodistes i fotoperiodistes amb la vaga 8M

 

Els mitjans de comunicació són una peça clau en la generació d’opinió pública. La seua influència com a plataforma de socialització i el seu impacte en el manteniment i la consolidació d’una cultura masclista és sobradament coneguda.

De la mateixa manera que normalitzen i estenen un imaginari poblat de discriminació i violència contra les dones, els mitjans haurien de ser una potent eina de transformació cap a una cultura lliure de masclisme. Tanmateix, però els passos que donen són minúsculs, i més lligats a necessitats estètiques que a transformacions reals per enderrocar el sistema patriarcal.

És difícil trobar un mitjà que utilitze llenguatge inclusiu més enllà d’iniciatives de periodistes concretes, és molt complicat trobar un mitjà que rebutge publicitat sexista, continuem veient diaris amb anuncis de prostitució; pràcticament no hi ha produccions infantils no sexistes a la programació televisiva ni a la cartellera de cinema; el tractament de violacions continua normalitzant la culpabilització de les dones i la informació sobre violències masclistes posa el focus en les víctimes en lloc d’assenyalar una sexualitat i una identitat masculina hegemònica masclista que s’ha d’eradicar perquè està basada en la dominació i la cosificació de les dones.

Els èxits de les dones són pràcticament invisibles als mitjans, qüestions que haurien de ser irrellevants com el fet que una dona no es depile es converteixen en virals i el discurs feminista genera reaccions d’assetjament a les xarxes socials.

Encara són molts els mitjans que no aborden reivindicacions feministes només que la setmana del 8 de març i el feminisme ha hagut de crear la seua “habitació pròpia” amb capçaleres violeta, però aspirem a uns mitjans que incorporen la perspectiva de gènere al seu plantejament editorial, al seu organigrama i al tractament dels seus continguts i per suposat, al seu llibre d’estil, per ser l’eina bàsica dels i de les periodistes.  A més, clar està, horaris i condicions de treball que permeten la conciliació, és a dir, la vida, perquè sense cures no hi ha vida.

Sense la implicació dels mitjans de comunicació massius serà molt difícil trencar l’hegemonia de la cultura masclista i poblar l’imaginari col·lectiu d’una perspectiva feminista, que no és altra que la del respecte pels drets humans de totes les persones i la construcció de la igualtat real amb solidaritat i justícia.

Les dones periodistes i fotoperiodistes, conscients d’aquesta realitat, ens sumem a les reivindicacions de l’assemblea per la #VagaFeminista8M, reivindiquem un periodisme sense masclisme i encetem una xarxa de treball i col·laboració per espentar juntes, des dels nostres diferents espais a l’àmbit de la comunicació, aquest canvi que no sols és possible sinó just i  imprescindible.

#periodismesensemasclisme
#DonesPeriodistesVaga8M
#DonesfotoperiodistesVaga8M

 

Si voleu adherir-vos al manifest #periodismesensemasclisme aneu a aquest enllaç.

 

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s